Ser cap, un canvi, un nou pas.
Els canvis espanten perquè són nous, diferents, desconeguts... però motiven, t’ajuden a créixer.
Sempre havia estat a l’alta banda, des de ben petiteta. Anant al cau de 4 a 6, fer activitats que t’havien preparat els caps, jocs, anar de sortida, excursions, campaments... i a mida que et feies gran i passaves d’unitat, t’adonaves una mica més del què era ser escolta, aprenies un munt de coses i sobretot creaves experiències i records que enlloc més podries haver fet. T’unies amb els de la teva unitat, creaves vincles forts i sincers.
Un cop a l’altre cantó és quan t’adones de veritat de tota la feina que comporta ser cap i de tot allò que havien fet els teus caps per tu quan eres una nena. Llavors et preguntes perquè ser cap? si comporta més feina, responsabilitat, compromís, reunions... Dons sí, encara amb més raó. Ara tinc la oportunitat de transmetre a ells tot el que he viscut i tot el què he après gràcies a l’escoltisme, de fer-los-hi veure lo bonic que es pot viure, tinc la oportunitat de ser un model pels nens, de veure’ls créixer, i sobretot d’omplir-me de tot allò que ells em donin. M’agradaria que ells puguin sentir i viure experiències com les que he viscut jo, que m’han fet créixer i m’han fet ser la persona que sóc ara.
Un pas més, una altra perspectiva.
De sortida. Agafar el tren, sortir de manlleu, intercanvi amb un altre cau, més nens... ho prepares tot perquè vagi sobre rodes, perquè s’ho passin bé, perquè quan tornin a casa expliquin amb entusiasme als seus pares tot al que han fet aquell dia. Preparar activitats pensant en ells i després veure com tot funciona, com s’ho passen bé, com es motiven i s’engresquen en l’activitat que TU has perpetrat i tot surt encara millor del que esperaves! És una sensació meravellosa, veure que el que fas funciona i val la pena. Veure que riuen i comparteixen amb els altres nens. Veure’t a tu mateix en ells quan eres tu aquella nena que juga i riu.
Un nou pas, noves experiències, noves il·lusions.
