dimarts, 19 de juny del 2018

Plores

Plores,
Sense motiu, sense esforç.
Plores,
Amb ganes, amb ràbia.
Plores,
Per desfogar-te, per entendre´t.
Plores,
Perquè toca, perquè ho necessites.
Plores,
Com mai ho havies fet, com un mar rebel.


Plores,
i de mica en mica, la ferida cicatritza.

dimecres, 18 d’abril del 2018

Aprèn a entendre’t, a escoltar-te, a estimar-te.


Neguit.

Una opressió al pit.

Sento que alguna cosa no rutlla, però a vegades és difícil saber el què, i continues fent, dia a dia, sentint-te estranya dins del teu cos. Fins que un dia esclates, i plores, les llàgrimes cauen sense esforç, sense avis. Plores, sense saber ben bé com, sense saber ben bé perquè.

I te’n adones que no pots més, poses fre i t’escoltes.
T’escoltes sense barreres, sense jutjar, acceptes els sentiments i emocions que arriben o que ja hi eren i ignoraves.

Aprèn a entendre’t, a escoltar-te, a estimar-te.

Només així som capaços de reinventar-nos, de somriure, de ser feliç amb tu i amb els altres.

dilluns, 16 d’abril del 2018


Hi ha dies que són com el cel ennuvolat que està a punt de deixar anar la pluja; i em sento freda, entumida.
És llavors quan més necessito la teva abraçada. Aquella que em fa de refugi, on el teu cos em serveix d'amagatall i sento que em puc deixar anar que sempre em sostendràs mentre em desfaig, a poc a poc, dins dels teus braços.

dijous, 15 de febrer del 2018


I tu i jo com abelles que cerquen el dolç nèctar en un mar de flors. Volant de pètal a pètal, embriagats d’aquest anhel que ens consumeix però que alhora ens fa viure. I no puc més que sentir el foc que naix, el foc que córrer per les venes i crema qualsevol rastre de dolor.

Il·lustració: Sandra de la Cruz

diumenge, 14 de gener del 2018




I així, tranquil·lament, s’escapa una nota d'entre les cordes d'una guitarra esquerdada, una guitarra que ja ha explicat i viscut mil i un contes a través de les seves cançons.
 
Uns dits avergonyits, intenten tocar una melodia mentre els nens i nenes, al seu voltant, semblen córrer aliens a la música tímida que ressona i surt de la caixa de la guitarra. Les notes es van submergint dins el murmuri de rialles i crits d'aquells qui juguen.

I jo, absorbint tot el que succeeix en aquest petit instant, capturo en una fotografia aquest moment, per a mi, ple de màgia.