No heu volgut mai parar el temps? Fer que les busques del rellotge es parin i que el temps deixi de corre? Vivim en un món on no tenim temps per gaudir del present, de la vida. Tenim el dia a dia organitzat, minut a minut, sense temps per errors ni imprevistos, tot programat. I si un dia vull deixar de corre? Aturar-me, deixar que el món continuï a la seva velocitat desorbitada i quedar-me en un punt mort on el temps no sigui important, on no existeixin les presses, on realment siguem conscients de la nostra vida i pugem viure-la sense tantes preocupacions. Simplement aturar-se i mirar el que ens envolta. No veure-ho i passar de llarg, sinó mirar, observar, explorar, conèixer... moltes vegades per voler anar tan ràpid ens perdem lo bonic de les coses, ens perdem la bellesa de la vida. Tan sols ens quedem amb allò superficial i fàcil. Però siguem realistes, la vida és complexa i a vegades difícil però això no ens ha de fer anar enrere sinó tot el contrari! Els reptes ens han de fer forts i veurem llavors que al final de cada entrebanc, la vida ens regala coses meravelloses.
I perquè no podem jugar a ser feliços? I no conformar-se en la monotonia, resignar-se en estar bé. Però què és estar bé? Simplement seguir el dia a dia, sentir-se normal, fent les coses que s’han de fer... Jo no vull estar bé! jo vull estar genial, feliç, amb aquella sensació de poder-ho fer tot, quan sents que res et pot vèncer, que res és més fort que tu. Així és com hauríem de voler estar, és com hauríem d’estar! Voler viure intensament el dia a dia i voler descobrir, conèixer, provar... sense estancar-nos; que hi ha mil coses per fer i tot és possible! Noves emocions per viure i conviure, nous reptes, noves esperances. El món no s’acaba quan allò que volies no et surt bé. Les coses moltes vegades no surten com t’esperes però has de recordar tot allò que ha sortit millor del que t’esperaves, allò que en pensar-hi et fa somriure i et fa voler repetir coses com aquella. Perquè sempre hi hauran noves oportunitats. Sempre hi haurà sorpreses i moments inoblidables.
La qüestió no és esperar a que aquests moments arribin, sinó crear-ne de nous! Perquè ets tu qui crea la seva vida i ets tu qui marca el teu destí. Recorda: si no ets tu qui s’atreveix a canviar les coses, qui ho farà?
