Teniu l’oportunitat d’escoltar-vos?

Penseu-hi. No valen els 5 o 10 minuts abans d’anar a dormir, ha de ser un temps sense preses que puguis dedicar-te només a tu. Per reflexionar amb allò que et preocupa o fa dies que et ronda pel cap i no trobes cap moment per pensar-hi, o simplement desconnectar i parar amb la rutina en què estem submergits.

Pau. Tranquil·litat. Instant d’harmonia.

Moments com aquests és quan deixo que els meus pensaments flueixin, tot allò que suprimeixo quan estic fent feina o quan estic amb altra gent i això em porta a fer altres coses i, per tant, deixo per més tard. Ara estic per mi. Sento l’escalfo del sol al meu cos, el vent suau m’alleuja la calor... veig com la gent camina pel carrer, uns amb tranquil·litat, d’altres amb preses, més dels segons que dels primers.

No és més senzill anar a poc a poc? No et canses, deixes que el teu cos et guiï tranquil·lament, no et perds les petites coses que et roben un somriure. La vida a poc a poc es gaudeix més. Difrutant del moment, d’allò que et porta la vida en aquell precís instant. Perquè allò que vius ara no ho podràs deixar per més endavant, a la vida no es pot posar pausa. El que et perdis avui, demà ja no tornarà.

“Només hi ha dues coses que podem perdre: El temps i la vida. La segona és inevitable, la primera imperdonable.”