Estiu

Olor a mar, a crema solar. Pells morenes, ulls somiadors, nits eternes.

Summer paradaise. L’hora de somiar i fer els somnis realitat. Calor, vestits, pantalons curts... nits d’estiu, moments per retrobar vells amics, nostàlgia i alegria. Platja, rialles i festes majors; tothom es reuneix als carrers per fer festa, on tothom és igual i no hi ha barreres. Temps de bogeries i ressaca, música, balls sense preses.

Tot cobra vida, les places s’omplen i els nens riuen. Escapades, viatges a la fi del món. Temps per complir promeses, per retrobar-se i estimar amb encara més força. Temps per explicar, explicar moltes coses que abans no havies pogut, un temps per fer tot allò que havies deixat “per quan tingués temps”.

Entre festes, nits a la fresca, dies de sol, llibres, campaments, rutes, gelats i mil pel·lícules no et queda temps per perdre’t en la solitud ni caure en la rutina dels dies que passen sense possibilitats de fer quelcom extraordinari, perquè l’estiu pots ser i fer el què vulguis. No hi ha una raó, una obligació ni normes. A l’estiu només hi ets tu i aquells qui més estimes.

Una abraçada, un somriure, una nit, un moment de riures incontrolables, el soroll de les onades o el simple cantar dels ocells. Record d’altres estius, tot lo bo, mai res trist ni fosc. Sempre ens quedaran els estius per seguir somiant, per ser lliure.

Tot a ralentí, el temps passa sense adonar-se i sembla que la realitat queda en el record d’una altra vida. L’estiu ens allibera, ens trenca les cadenes i ens deixa volar, volar molt amunt. 

La vida, un Big Bang d’emocions

Hi ha vegades que les emocions es col·lapsen dins meu, sento un torrent tan fort d’emocions que em quedo com paralitzada, emmetzinada d’aquests sentiments. El nostre cervell no descansa, els nostres pensaments estan en contant canvi; no ens en donem compte però si ens parem a escoltar-nos i ens fixem en què és el que ens volta pel cap en tan sols 10 segons veurem que és tot un garbuix d’idees, pensaments, records, moments, persones, emocions, paraules... tanta informació que a vegades no sabem com processar-la i penso, com és que no ens encallem més sovint.

Amb les emocions passa el mateix, no pots evitar sentir-les. La vida és un continu de situacions noves i fets que ens provoquen sensacions, algun tipus d’efecte en nosaltres. Hi ha situacions que et trasbalsen més, al principi no saps com canalitzar aquesta energia, et travessa com un llamp, et recorre per tot el teu cos, ho sents a cada fibra d'aquest, fins que t’estabilitzes i intentes controlar aquell sentiment. Per moltes vegades que puguem sentir una emoció concreta, la situació sempre canviarà i per tant, les emocions també són diferents. Tantes i tantes emocions diferents... que al final no saps com afrontar les emocions i per uns segons s’apoderen de tu i no ets capaç de raonar o intentar fer res, tan sols sents aquella emoció que et governa. I a vegades és això el que ens fa falta, sentir per uns instants només aquella sensació i res més, no fer res més. Hem d’aprendre a sentir més les emocions i no a controlar-les i amagar-les, que és el que ens han ensenyat i el que teòricament és “apropiat”. Així només aconseguim perdre’ns allò emocionant que ens provoquen les coses; allò per el qual vivim, per sentir-nos vius.

Si reprimim els sentiments que experimentem, llavors per què vivim? Per esser un autòmat i repetir la rutina dia rere dia? Jo opino que ens hem d’atrevir a sentir tot allò que ens porta la vida!