Estiu

Olor a mar, a crema solar. Pells morenes, ulls somiadors, nits eternes.

Summer paradaise. L’hora de somiar i fer els somnis realitat. Calor, vestits, pantalons curts... nits d’estiu, moments per retrobar vells amics, nostàlgia i alegria. Platja, rialles i festes majors; tothom es reuneix als carrers per fer festa, on tothom és igual i no hi ha barreres. Temps de bogeries i ressaca, música, balls sense preses.

Tot cobra vida, les places s’omplen i els nens riuen. Escapades, viatges a la fi del món. Temps per complir promeses, per retrobar-se i estimar amb encara més força. Temps per explicar, explicar moltes coses que abans no havies pogut, un temps per fer tot allò que havies deixat “per quan tingués temps”.

Entre festes, nits a la fresca, dies de sol, llibres, campaments, rutes, gelats i mil pel·lícules no et queda temps per perdre’t en la solitud ni caure en la rutina dels dies que passen sense possibilitats de fer quelcom extraordinari, perquè l’estiu pots ser i fer el què vulguis. No hi ha una raó, una obligació ni normes. A l’estiu només hi ets tu i aquells qui més estimes.

Una abraçada, un somriure, una nit, un moment de riures incontrolables, el soroll de les onades o el simple cantar dels ocells. Record d’altres estius, tot lo bo, mai res trist ni fosc. Sempre ens quedaran els estius per seguir somiant, per ser lliure.

Tot a ralentí, el temps passa sense adonar-se i sembla que la realitat queda en el record d’una altra vida. L’estiu ens allibera, ens trenca les cadenes i ens deixa volar, volar molt amunt.