Sento vergonya,

De les amenaces, repressió i violència cap a un poble on la seva veu s'empresona.

Sento tristesa,

De la incomprensió, por i negació a un poble humil que lluita amb fermesa.

Sento esperança,

De la senzillesa, constància i amor d'un poble que no es cansa.

Sento urgència,

De llibertat, pau i solidaritat, aquest poble no es mereix cap sentencia.

Sentiments a flor de pell, sentiments que no podem evitar, que sentim amb intensitat quan no paren de trepitjar-nos i menysprear-nos. Però tot i les amenaces, la por, les porres, les bales de goma, el gas lacrimogen, les manilles, el 155, les mentides, les suspensions, les investigacions,... nosaltres seguirem sortint al carrer tots junts pacíficament per reclamar el que el poble es mereix, perquè l'1 d'octubre vam votar i la República Catalana tard o d'hora arribarà. Perquè tenim esperança, som un poble unit i que no té por!

simplament, VIU!

Regala somriures, desentona amb la monotonia de la rutina, del dia a dia, de les cares sense emoció que veus quan pugues al metro o vas caminant pel carrer. Sigues diferent, que et dirant “raru” o estrany? potser si, però jo ho prefereixo. La normalitat està sobrevalorada i és un concepte etiquetador que porta a connotacions negatives si surts del que es creu com a normal. En una societat on els valors primordials són l’èxit, la fama, els diners, la bellesa estereotipada i irreal de cossos perfectes, jo no vull ser normal!

Jo vull ser rara, imperfecte, real!

Vull riure escandalosament i que em mirin estrany perquè faig massa soroll, vull estimar el meu cos tot i no tenir les talles “perfectes”, vull menjar el que em dóna la gana sense mirar quins greixos conté, vull anar amb cara de son, ulleres i granets a la feina i que no passi res, vull vestir-me amb el que m’agrada encara que no estigui de moda, o no sigui femení, o no lligui entre si. Vull abraçar a la gent sense pors, vull somriure sincerament a qui em fa somriure, vull admetre que a vegades estic trista i no passa res, vull plorar quan ho necessito, vull compartir allò que em fa feliç, vull escoltar i ser escoltada, vull dormir fins que el cos em digui prou, vull simplement no fer res per un dia, vull llevar-me aviat per anar a veure sortir el sol, vull desconnectar a la natura, vull estimar el què m’envolta i qui m’envolta, vull relacions de veritat, vull arriscar-me, vull perdre, vull guanyar, vull tenir por a vegades. Vull sentir-me viva!

Vull viure com em doni la gana i vull que tothom pugui fer-ho sense sentir-se jutjat!