Regala somriures, desentona amb la monotonia de la rutina, del dia a dia, de les cares sense emoció que veus quan pugues al metro o vas caminant pel carrer. Sigues diferent, que et dirant “raru” o estrany? potser si, però jo ho prefereixo. La normalitat està sobrevalorada i és un concepte etiquetador que porta a connotacions negatives si surts del que es creu com a normal. En una societat on els valors primordials són l’èxit, la fama, els diners, la bellesa estereotipada i irreal de cossos perfectes, jo no vull ser normal!
Jo vull ser rara, imperfecte, real!
Vull riure escandalosament i que em mirin estrany perquè faig massa soroll, vull estimar el meu cos tot i no tenir les talles “perfectes”, vull menjar el que em dóna la gana sense mirar quins greixos conté, vull anar amb cara de son, ulleres i granets a la feina i que no passi res, vull vestir-me amb el que m’agrada encara que no estigui de moda, o no sigui femení, o no lligui entre si. Vull abraçar a la gent sense pors, vull somriure sincerament a qui em fa somriure, vull admetre que a vegades estic trista i no passa res, vull plorar quan ho necessito, vull compartir allò que em fa feliç, vull escoltar i ser escoltada, vull dormir fins que el cos em digui prou, vull simplement no fer res per un dia, vull llevar-me aviat per anar a veure sortir el sol, vull desconnectar a la natura, vull estimar el què m’envolta i qui m’envolta, vull relacions de veritat, vull arriscar-me, vull perdre, vull guanyar, vull tenir por a vegades. Vull sentir-me viva!
Vull viure com em doni la gana i vull que tothom pugui fer-ho sense sentir-se jutjat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada