Sento vergonya,

De les amenaces, repressió i violència cap a un poble on la seva veu s'empresona.

Sento tristesa,

De la incomprensió, por i negació a un poble humil que lluita amb fermesa.

Sento esperança,

De la senzillesa, constància i amor d'un poble que no es cansa.

Sento urgència,

De llibertat, pau i solidaritat, aquest poble no es mereix cap sentencia.

Sentiments a flor de pell, sentiments que no podem evitar, que sentim amb intensitat quan no paren de trepitjar-nos i menysprear-nos. Però tot i les amenaces, la por, les porres, les bales de goma, el gas lacrimogen, les manilles, el 155, les mentides, les suspensions, les investigacions,... nosaltres seguirem sortint al carrer tots junts pacíficament per reclamar el que el poble es mereix, perquè l'1 d'octubre vam votar i la República Catalana tard o d'hora arribarà. Perquè tenim esperança, som un poble unit i que no té por!