Aprèn a entendre’t, a escoltar-te, a estimar-te.

Neguit.

Una opressió al pit.

Sento que alguna cosa no rutlla, però a vegades és difícil saber el què, i continues fent, dia a dia, sentint-te estranya dins del teu cos. Fins que un dia esclates, i plores, les llàgrimes cauen sense esforç, sense avis. Plores, sense saber ben bé com, sense saber ben bé perquè.

I te’n adones que no pots més, poses fre i t’escoltes.

T’escoltes sense barreres, sense jutjar, acceptes els sentiments i emocions que arriben o que ja hi eren i ignoraves.

Aprèn a entendre’t, a escoltar-te, a estimar-te.

Només així som capaços de reinventar-nos, de somriure, de ser feliç amb tu i amb els altres.

Hi ha dies que són com el cel ennuvolat que està a punt de deixar anar la pluja; i em sento freda, entumida.

És llavors quan més necessito la teva abraçada. Aquella que em fa de refugi, on el teu cos em serveix d'amagatall i sento que em puc deixar anar que sempre em sostendràs mentre em desfaig, a poc a poc, dins dels teus braços.