dilluns, 16 d’abril del 2018


Hi ha dies que són com el cel ennuvolat que està a punt de deixar anar la pluja; i em sento freda, entumida.
És llavors quan més necessito la teva abraçada. Aquella que em fa de refugi, on el teu cos em serveix d'amagatall i sento que em puc deixar anar que sempre em sostendràs mentre em desfaig, a poc a poc, dins dels teus braços.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada