Hi ha vegades que les emocions es col·lapsen dins meu, sento un torrent tan
fort d’emocions que em quedo com paralitzada, emmetzinada d’aquests sentiments.
El nostre cervell no descansa, els nostres pensaments estan en contant canvi;
no ens en donem compte però si ens parem a escoltar-nos i ens fixem en què és
el que ens volta pel cap en tan sols 10 segons veurem que és tot un garbuix
d’idees, pensaments, records, moments, persones, emocions, paraules... tanta
informació que a vegades no sabem com processar-la i penso, com és que no ens encallem
més sovint.
Amb les emocions passa el mateix, no pots evitar sentir-les. La vida és un
continu de situacions noves i fets que ens provoquen sensacions, algun tipus
d’efecte en nosaltres. Hi ha situacions que et trasbalsen més, al principi no
saps com canalitzar aquesta energia, et travessa com un llamp, et recorre per
tot el teu cos, ho sents a cada fibra d'aquest, fins que t’estabilitzes i
intentes controlar aquell sentiment. Per moltes vegades que puguem sentir una
emoció concreta, la situació sempre canviarà i per tant, les emocions també són
diferents. Tantes i tantes emocions diferents... que al final no saps com
afrontar les emocions i per uns segons s’apoderen de tu i no ets capaç de
raonar o intentar fer res, tan sols sents aquella emoció que et governa. I a
vegades és això el que ens fa falta, sentir per uns instants només aquella
sensació i res més, no fer res més. Hem d’aprendre a sentir més les emocions i
no a controlar-les i amagar-les, que és el que ens han ensenyat i el que teòricament
és “apropiat”. Així només aconseguim perdre’ns allò emocionant que ens
provoquen les coses; allò per el qual vivim, per sentir-nos vius.
Si reprimim els sentiments que experimentem, llavors per què vivim? Per
esser un autòmat i repetir la rutina dia rere dia? Jo opino que ens hem d’atrevir
a sentir tot allò que ens porta la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada