No heu volgut mai parar el temps? Fer que les busques del rellotge es parin i que el temps deixi de corre? Vivim en un món on no tenim temps per gaudir del present, de la vida. Tenim el dia a dia organitzat, minut a minut, sense temps per errors ni imprevistos, tot programat. I si un dia vull deixar de corre? Aturar-me, deixar que el món continuï a la seva velocitat desorbitada i quedar-me en un punt mort on el temps no sigui important, on no existeixin les presses, on realment siguem conscients de la nostra vida i pugem viure-la sense tantes preocupacions. Simplement aturar-se i mirar el que ens envolta. No veure-ho i passar de llarg, sinó mirar, observar, explorar, conèixer... moltes vegades per voler anar tan ràpid ens perdem lo bonic de les coses, ens perdem la bellesa de la vida. Tan sols ens quedem amb allò superficial i fàcil. Però siguem realistes, la vida és complexa i a vegades difícil però això no ens ha de fer anar enrere sinó tot el contrari! Els reptes ens han de fer forts i veurem llavors que al final de cada entrebanc, la vida ens regala coses meravelloses.
I perquè no podem jugar a ser feliços? I no conformar-se en la monotonia, resignar-se en estar bé. Però què és estar bé? Simplement seguir el dia a dia, sentir-se normal, fent les coses que s’han de fer... Jo no vull estar bé! jo vull estar genial, feliç, amb aquella sensació de poder-ho fer tot, quan sents que res et pot vèncer, que res és més fort que tu. Així és com hauríem de voler estar, és com hauríem d’estar! Voler viure intensament el dia a dia i voler descobrir, conèixer, provar... sense estancar-nos; que hi ha mil coses per fer i tot és possible! Noves emocions per viure i conviure, nous reptes, noves esperances. El món no s’acaba quan allò que volies no et surt bé. Les coses moltes vegades no surten com t’esperes però has de recordar tot allò que ha sortit millor del que t’esperaves, allò que en pensar-hi et fa somriure i et fa voler repetir coses com aquella. Perquè sempre hi hauran noves oportunitats. Sempre hi haurà sorpreses i moments inoblidables.
La qüestió no és esperar a que aquests moments arribin, sinó crear-ne de nous! Perquè ets tu qui crea la seva vida i ets tu qui marca el teu destí. Recorda: si no ets tu qui s’atreveix a canviar les coses, qui ho farà?
fuuas, senzillament espectaculaar!!! si es que hasta m'he aixecat i m'he posat a aplaudir-lo!
ResponEliminaMeri, es nota que vas per psicòloga (i no faries malament tampoc d'anar per filòsofa, ja t'ho vaig dir :P) el fet de parar-te a pensar en aquestes coses, coses en que la gent no deixaria perdre ni un segon de la seva vida, diu molt de tu. Ets una persona que mira més enllà del que veu (o vol veure) la gent normal, que pensa més enllà del que és estrictament necessari. Ets molt especial, ets fantàstica.
M'encanten els teus texts, sobretot aquests així amb aire filosòfic, fan veure la vida des d'un altre punt de vista, fan que raonis sobre com passes la teva vida i pensar si vols viure amb una altra filosofia. Gràcies per escriure aquest text. Espero que en publiquis més perquè realment són fantàstics. Mencanteees!!!!!!!!
No saps pas com m'animen els teus comentariis!
ResponEliminaestaas ben bojaa! hahahah ja t'imagino aplaudint a l'ordinador xDD nose.. a vegades sem para i reflexiono... i em surten coses així hahaha mira almenys faig reflexonar a algu més :P
jo aniré publicant, ja ho saps. Però paciencia hahaha que la inspiració ve quan vol! i aviaam quan jo puc llegir alguun dels teus texts preciosoos i em tornes a posar la pell de punta :)
Gràciees per fer-me sentir especial i animar-me!!
Sempre he somiat en poder parar el temps!!!!
ResponEliminaser que men anire a la tomba sense poder-ho fer, malgrat tot, crec que per ara he sapigut prioritzar bé les meves hores en tot allo que més valoru, i espero així seguir-ho fent!!! ;)
Tu no ho creus que ho estiguis fent també??