Per què escrivim?

“The need of write comes from the need to make sense of one's life and discover one's usefulness”

Escric perquè així reflexiono sobre la vida, sobre el què em passa. Escric perquè a vegades és la única manera de treure el que s’encalla dins meu. Escric per entendre’m a mi mateixa. Escric per desfogar-me. Escric per imaginar i crear. Escric per desconnectar... Escriure em calma, em fa oblidar el que m’envolta. Per mi escriure és com una via d’escapament, un altre món. Només sóc jo i el que en aquell moment em volta pel cap, el que m’angoixa, em preocupa o em fa feliç. No penso el que escric, simplement deixo que les meves mans es moguin per sobre el teclat, les deixo fins que l’últim pensament del meu cap ha quedat plasmat en paraules.

Moltes vegades però, no és fàcil expressar en paraules el que sents, el que penses. És com si faltessin paraules, adjectius, expressions per dir el que vols. T’encalles i no saps com continuar, què fer dels fils embolicats de pensaments que et ballen dins el cap. No hi ha una solució, una recepta màgica que et faci venir la inspiració. L’únic que puc fer és deixar-ho i esperar a que em tornin les paraules adequades que em deixin expressar el que verdaderament vull. Llavors quan els teus pensaments prenen forma i els llegeixes és com llegir-te a tu mateixa, conèixer el teu interior. Per això quan llegeixes et trasllades en un món paral·lel, un món creat per una altra persona, un món d’algú altre que ho comparteix amb tu i això és meravellós.