Màgia

Plou, les gotes cauen amb força i colpegen el terra i les teulades de les cases. Des de l’habitació veig com la pluja ho va mullant tot i escolto el seu so que em ressona a les orelles. Tinc la sensació que el temps no passa, que m’he quedat estancada en aquest moment. Veig com la gent que abans caminava tranquil·la pels carrers comença a córrer buscant aixopluc. El veí que abans gaudia de la seva hamaca al jardí, ara s’afanya a entrar a casa i a tancar les finestres. En canvi, jo, surto a fora i respiro profundament, m’encanta la olor de la pluja. Algunes gotes em mullen la pell seca i sento com un tro s’apodera del silenci, somric. No heu sentit mai com la pau s’apodera del vostre cos i els pensaments s’esfumen de la vostre ment? Màgia, és així com me l’imagino que se sent, senzilla i fantàstica. Com una cosa insignificant que pot arribar a ser immensament bella. Una bellesa neta, pura, natural. Sense ser artificial, sense buscar-ho ni imitar-ho. La pluja em transmet pau, com si m'enviés un missatge, un missatge dolç, d'amor, d'amistat. Un missatge que em purifica i em renova. A vegades només cal disfrutar d’instants com aquest per sentir-te afortunada, només gaudir d’un moment així... un instant perfecte.