Cada vegada em sento més afortunada de poder estar cada dissabte compartint les hores amb uns nens i nenes que t’ensenyen tant… i és que quan les coses surten bé no hi ha res més gratificant com veure que les coses que preparem creen somriures. No hi ha res més bonic com veure com els teus nens creixen i maduren a cada curs, veure com es fan grans i notar el canvi en les seves accions. Com un any abans havies d’estar constantment renyant a aquell nen que anava sempre a la seva i en canvi ara ve súper feliç cau rere cau amb un canvi d’actitud que ens deixa amb la boca oberta.
No hi ha res més bonic com les abraçades de les
teves nenes quan fa dies que no les veus, de les seves tonteries i de riure’s
d’ells una mica, sense que se’n adonin massa. No hi ha res més bonic que les
preguntes existencials que et fan un dia perquè si, i tu et quedes en blanc,
sense saber què dir i et preguntes com se’ls acudeixen aquestes coses als nens
que a vegades et fan cridar com una borde si, tu que mai t’enfades...!
No hi ha res més bonic com veure que aprenen dels
seus errors, com veure que es disculpen i al final veuen que ho han fet
malament i ho accepten. Perquè la vida és assaig i error. No hi ha res més
bonic com tenir l’oportunitat de deixar el teu gra de sorra en ells, ajudar-los
a descobrir el món i que aprenguin jugant i divertint-se. Però el regal més gran no
és ensenyar, sinó adonar-se de les coses que aprens tu al llarg del curs,
perquè són ells els que t’acaben ensenyant més. El meu regal d’aquest Nadal són
tots ells i elles, són totes les rialles i tots els moments que em fan ser qui
sóc avui.
Aquestes festes dono les gràcies per tot el que
tinc i desitjo que tothom tingui alguna cosa per agrair. Hem d’aprendre
a no demanar tant, sinó en donar més i valorar tot allò que et fa somriure
cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada