Cicatrius

Tothom té cicatrius. No es pot evitar, formen part de la vida. Marques de quelcom dolorós, d’alguna cosa profunda, inesperada. Potser a simple vista no es veuen i mires d’ocultar-ho, però no sempre és tan fàcil.

Les cicatrius són canvis, un punt i apart. Moments que t’han fet canviar, que t’han fet veure les coses des d’una altra perspectiva. I saps que des del moment que et canvien mai les podràs esborrar, que a partir d’aquell instant formaran part de tu per sempre més.

Hi ha coses de les que no parlem i fem com si res, tan sols aguantem el somriure. Preferim amagar-ho com si no existís, com si fos dolent dir-ho, treure-ho de dins. I això ens fa més mal perquè és com un verí que ens va podrint a poc a poc per dins, tan lentament que potser no te’n adones però al llarg del temps ja no ets ni tu mateix, no et reconeixes al mirall, la teva mirada no transmet res, el teu somriure és fals i les teves paraules són fredes com el gel. Llavors alguna cosa es mou dins teu, sents que si no ho dius ara, si no fas alguna cosa per canviar et trencaràs per dins i després serà massa tard. Ja no hi haurà marxa enrere, i és quan et perds a tu mateix.

Intentes no perdre el cap, però mai t’havies sentit així tan sol, tan espantat. Coses que no entens, ets sents perdut i indefens. No saps com actuar, com reaccionar. Perquè el dolor no s’entén, no s’explica, només se sent, és inevitable. No és a les nostres mans evitar el dolor, no el podem esquivar, no podem ignorar-lo, forma part de la vida. El que sí és a les nostres mans és com reaccionar, com afrontar aquest sentiment. Pots enfonsar-te, tancar-te en tu mateix i caure en un pou sense fons, entrar en un cicle viciós d’autocompació i sofriment; o bé canviar de perspectiva. Moltes vegades quan les coses són difícils d’afrontar i sents que t’enfonses i no pots fer res per evitar-ho, necessites canviar de perspectiva, allunyar-te de la situació, fer un canvi de pensament i intentar canviar de punt de vista, potser llavors veuràs les coses més clares. Si bé sentiràs la pena igualment però pots tirar endavant, repenjar-te ens els que intenten ajudar-te, intentar madurar, treure alguna cosa d’aquest dolor, fer-te més fort i seguir amb la teva vida.

Perquè el dolor no el podrem evitar mai, la vida és una suma de penes i felicitats, d’entrebancs i portes obertes, de llàgrimes i somriures. Sempre quedaran les cicatrius, com marques de guerra, però val més tancar la ferida que deixar que sagni.